AGENDA: DIA MUNDIAL CONTRA DE LA SIDA

Aniré penjant els actes:
______________________________________________________________
CARDEDEU

La llibreria PLA DE LA CALMA de Cardedeu organitza pel dia 5 divendres una xerrada : VIH I TRANSPLANTAMENTS. HI ARRIBEM A TEMPS? Hi participaran ponents de l'entitat Projecte dels Noms, presentaran un document de FEAT (Federació espanyola activistes en tractament) i el vído PARLEM DE TU, a les 8 del vespre.

Plaça Sant Corneli 8 /Carrer TeresaOller 5 CARDEDEU
______________________________________________________________
GRANOLLERS
He sabut que l'Ajuntament de Granollers, de l'1 al 10 de desembre organitzarà actes relacionats amb la prevenció i l'educació de la SIDA.
Encara no sé ni els llocs ni a quines hores.
______________________________________________________________

Primer diccionari d'infermeria en català


TERMAC i l’editorial LID junt amb la col·laboració del COIB i el SATSE, han el·laborat el primer diccionari d’infermeria en català amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Andorra.

Encara no l’he tingut a les mans però espero fer-ho molt aviat.

No sé si se’n farà distribució pels diferents centres de salut.
En tot cas, si en teniu cap notícia, m’ho podeu fer saber i us estaria agraïda.

Sords postlocutius i infermeria

Sords postlocutius són les persones, que per diferents causes, han perdut audició (total o parcial) després d’haver adquirit la parla. Alguns són usuaris de pròtesi auditiva, altres no però, ambdos casos busquen els llavis de l’interlocutor per llegir-los.


Evidentment no tots els sords fan servir la llengua dels signes i es valen d'altres mitjans (pròtesi, FM, bucle magnètic...), acompanyats de la lectura labial.


Aquí us deixo la meva experiència sobre aquest tema. Si voleu saber més visiteu la pàgina d'ACAPPS. També per aprofundir el el tema dels cursos de lectura labial.

La bona comunicació entre la infermera i l'usuari. Qué s'ha de tenir en compte?

A la sala de espera: si be el pacient amb una sordesa que va per primera vegada a la consulta de infermeria, hauria d’identificar-se como a tal, en successives visites, la infermera ha procurar cridar-lo de manera que ell l’entengui, per aquest motiu només cal que cada cop que ella surti a cridar als seus pacients, vocalitzi be el nom i els cognoms. O es dirigeixi directament a ell.

A la consulta: s’ha de procurar mirar-lo a la cara al parlar, evitar fer-ho mentrestant s’està escrivint (a mà o a l’ordenador), d’esquena o en moviment. Normalment aquests pacients estan aprenent o han après la lectura labial, però en tots els casos necessiten veure be la cara de la persona que parla, per tant no convé col·locar-se a contrallum.

- Vocalitzar adequadament i parlar a poc a poc; sense cridar al parlar (no oblidem que el problema no radica en el volum, sinó en la velocitat i la manca de vocalització per entendre el significat de les paraules).

- Estar ben segur de que ha compres les nostres explicacions; li podem demanar que ens les repeteixi, o millor donar-les-hi per escrit.

- Al pacient sord postlocutiu li costa molt acceptar-se com a tal i a vegades afirma amb el cap encara que no ho hagi comprés tot. Per aquest motiu és molt important la informació escrita, que li confirmarà si ho ha comprés be, sense quedar en evidencia la seva manca de comprensió.

- Alguns cops on la frase pot portar a confusió és bo l’ús de sinònims, o una altra frase que signifiqui el mateix.

III Jornades Multidisciplinàries Catalanes de Residències de Gent Gran


Avui i demà es celebren a Barcelona les III Jornades Multidisciplinàries Catalanes de Residències de Gent Gran.

Aquest any, entre d’altres temes, es parlarà de la situació actual de les residències a Catalunya, de la prevenció de les caigudes i el dolor de la gent gran.

Enguany hi he participat junt amb un grup d’infermers/eres fent un pòster. Ja us en faré el resum més endavant.

Estil de vida i pressió arterial



S’ha demostrat que tant el tabac como el consum excessiu d’alcohol poden produir una elevació de la pressió arterial i alteracions del ritme cardíac, així mateix el tabac contribueix al desenvolupament de malalties como l’arteriosclerosi i, per tant, és molt recomanable deixar de fumar.

Controleu l’obesitat.
És convenient seguir una dieta equilibrada per evitar l’obesitat ja que existeix una associació important entre aquesta i la hipertensió arterial. És per aquest motiu que la reducció de pes constitueix la primera mesura a recomanar.

Exercici moderat.
Practicar exercici físic moderat i de forma regular és recomanable per al bon funcionament del sistema cardiovascular i per controlar l’excés de pes.

Recomanacions dietètiques.
- Procureu menjar aliments frescos, verdures, fruites, llegums, peix fresc i carn amb poc greix.
- Cuineu amb poca sal i no porteu el saler a la taula.
- Beveu preferentment agua, sucs de fruita natural i infusions.

Alimentació i sal


Existeix tot un conjunt de factors que tenen una influència important sobre la pressió arterial, entre els qual destaca el consum de sodi. Estudis realitzats a gran escala com el d’INTERSALT constaten una associació positiva i significativa entre el consum de sodi i l’elevació de la pressió arterial, no obstant també s’ha detectat que existeix una sensibilitat individual per a aquest element químic. És per això que en la majoria dels casos resulta eficaç recomanar una reducció de la ingesta de sodi en el tractament d’aquelles persones que presenten elevacions anormals de la pressió arterial.

Hipertensió arterial



L’elevació anormal i prolongada de les xifres de pressió arterial constitueixen una patologia amb nom propi anomenada hipertensió arterial, la qual s’inclou dins del conjunt de les malalties cardiovasculars que suposen la primera causa de mort en los països industrialitzats.

En la majoria dels casos la hipertensió és d’origen desconegut (essencial), però existeixen uns factors que hi poden influir com l’ herència, la raça, l’edat, l’obesitat, l’excés del consum de sal, d’alcohol, la vida sedentària, el tabac i certs medicaments (anticonceptius, esprais nasals, medicaments preparats amb corticoides...).

Alguns d’aquests factors predisposen al desenvolupament de la hipertensió, però poden ser modificats a través d’un canvi en l’estil de vida. El cervell, el fons de l’ull, el cor o els ronyons poden veure’s afectats per aquesta elevació anormal i prolongada de las xifres de pressió arterial, i a aquests òrgans se’ls anomena "òrgans diana".

Pressió arterial



Un estetoscopi

L’ estetoscopi és un instrument que serveix per a l’auscultació indirecta. Consta d’ una campana que porta una membrana que s’aplica directament a sobre la zona a explorar. Les vibracions captades són enviades a l’orella per mitjà de dos tubs de goma.

Un esfigmomanòmetre

L’esfigmomanòmetre és un aparell amb d’un manòmetre d’aire o d’una columna de mercuri, que se usa per mesurar la pressió arterial. Existeixen diversos models: Aneroide, de mercuri, electrònic.

L’esfigmomanòmetre aneroide consta de un maneguí amb una càmera inflable, un manòmetre amb forma d’esferoïde graduat de 0 a 300 mm Hg, una agulla que marca els valors de la pressió arterial, un tub que connecta el manòmetre a una pera de goma i una vàlvula que controla la sortida d’aire.

L’esfigmomanòmetre de mercuri consta d’una cuirassa d’alumini que protegeix una columna de vidre de mercuri graduada de 0 a 300 mm Hg, un maneguí i una pera de goma amb la seva vàlvula. Alguns models poden anar penjats a la paret i altres són de sobretaula, però tots s’han de llegir a l’alçada de la vista.

L’esfigmomanòmetre electrònic consta d’un maneguí, un micròfon, un traductor (que fa la funció de l’estetoscopi), un tub de goma connectat a l’aparell registrador, el qual posseeix uns interruptors, per encendre, apagar i activar la insuflació d’aire, (també n’hi ha amb pera de goma per insuflar l’aire manualment.

Hi ha una aparells pe fer un control continu (durant 24 hores) de la pressió arterial de forma ambulatòria (monitoratge ambulatori de la pressió arterial). Consten d’un braçal de mides estàndard, amb tubs de goma (molt més llargs que els del braç, perquè han de fer un major recorregut, connectats a un petit aparell de registre, que realitzarà diverses mesures de pressió en unes fraccions de temps programat.

El maneguí
consta d’una bossa de goma rectangular inflable recoberta per una altra de tela, dos tubs de goma, un per a la connexió amb la bossa i un altre per a la connexió amb una pera de goma que permet insuflar aire.

Existeixen diverses mides estandarditzades:

- Extremitat superior persona adulta pes normal 13x33 cm

- Extremitat superior persona adulta obesa 14x40 cm

- Extremitat superior nens pes normal 8 cm- Extremitat inferior persona adulta pes normal 18x24 cm.

Condicions prèvies: Per mesurar la pressió hem de triar un lloc on hi hagi una temperatura agradable. La persona a qui s’ hagi de mesurar ha d’estar estirada o asseguda amb el braç sense roba, recolzat en alguna superfície que quedi a la alçada del cor. És important que abans d’efectuar el mesurament hagi descansat entre quinze o vint minuts. És convenient que la primera determinació s’efectuï en ambdós braços per escollir com a referència el braç on les xifres siguin més altes.

Tècnica - Enrotlleu el maneguí al voltant del braç a uns 2 o 3 cm per sobre de la fossa antecubital (plec entre el braç i l’avantbraç) amb els tubs de goma a sobre de l’artèria braquial.

- Assegureu-vos que la vàlvula de la pera de goma estigui ben tancada.

- Palpeu l’artèria braquial. Infleu el maneguí ràpidament fins que ja no es pugui sentir el pols i observar el valor en aquest moment. Desinfleu el maneguí i espereu de trenta a seixanta segons a fi que el flux sanguini es recuperi. Col·loqueu l’estetoscopi i situeu-ne la membrana ben plana a sobre l’artèria. Insufleu de nou l’aire ràpidament fins a 20-30mm Hg, per sobre de la pressió arterial sistòlica palpada anteriorment.

- Deixeu escapar l’aire lentament (2 a 4mm Hg /segon) descargolant la vàlvula.

- El primer soroll percebut correspon al valor de la pressió arterial sistòlica.

- La desaparició del soroll correspon a la pressió arterial diastòlica. En algunes persones hi ha una persistència d’aquest soroll, llavors es pren com a referència la disminució de la intensitat i el canvi de to del soroll.

- Desinfleu fins a zero.

- Si existeix algun dubte i es vol efectuar un altre mesurament hem d’esperar almenys un minut per deixar circular altre cop el flux sanguini.

Si els sons són poc audibles, abans de tornar a inflar el maneguí és convenient aixecar l’extremitat per alentir el flux sanguini i poder percebre’l millor. Un cop inflat s’ha de baixar un altre cop l’extremitat i, si tot i això no es pot sentir, s’ha de mesurar la pressió sistòlica per palpació.

- Per prendre la pressió arterial a l’extremitat inferior s’usa un maneguí apte per a aquest cas, que es col·loca sobre la cuixa amb les gomes a sobre de l’ artèria poplítia.