Sords postlocutius i infermeria

Sords postlocutius són les persones, que per diferents causes, han perdut audició (total o parcial) després d’haver adquirit la parla. Alguns són usuaris de pròtesi auditiva, altres no però, ambdos casos busquen els llavis de l’interlocutor per llegir-los.


Evidentment no tots els sords fan servir la llengua dels signes i es valen d'altres mitjans (pròtesi, FM, bucle magnètic...), acompanyats de la lectura labial.


Aquí us deixo la meva experiència sobre aquest tema. Si voleu saber més visiteu la pàgina d'ACAPPS. També per aprofundir el el tema dels cursos de lectura labial.

La bona comunicació entre la infermera i l'usuari. Qué s'ha de tenir en compte?

A la sala de espera: si be el pacient amb una sordesa que va per primera vegada a la consulta de infermeria, hauria d’identificar-se como a tal, en successives visites, la infermera ha procurar cridar-lo de manera que ell l’entengui, per aquest motiu només cal que cada cop que ella surti a cridar als seus pacients, vocalitzi be el nom i els cognoms. O es dirigeixi directament a ell.

A la consulta: s’ha de procurar mirar-lo a la cara al parlar, evitar fer-ho mentrestant s’està escrivint (a mà o a l’ordenador), d’esquena o en moviment. Normalment aquests pacients estan aprenent o han après la lectura labial, però en tots els casos necessiten veure be la cara de la persona que parla, per tant no convé col·locar-se a contrallum.

- Vocalitzar adequadament i parlar a poc a poc; sense cridar al parlar (no oblidem que el problema no radica en el volum, sinó en la velocitat i la manca de vocalització per entendre el significat de les paraules).

- Estar ben segur de que ha compres les nostres explicacions; li podem demanar que ens les repeteixi, o millor donar-les-hi per escrit.

- Al pacient sord postlocutiu li costa molt acceptar-se com a tal i a vegades afirma amb el cap encara que no ho hagi comprés tot. Per aquest motiu és molt important la informació escrita, que li confirmarà si ho ha comprés be, sense quedar en evidencia la seva manca de comprensió.

- Alguns cops on la frase pot portar a confusió és bo l’ús de sinònims, o una altra frase que signifiqui el mateix.

3 comentaris:

Narcís ha dit...

La majoria de sords som oralistes però, hi ha molta confusió sobre aquest tema.
És important donar informació referent a la sordesa perquè resulta que sempre aquesta majoria (la dels sords oralistes) està en minoria, pel desconeixement general que hi ha amb el tema dels sords i que gairebé sempre s’associa “sord=a llenguatge de signes” i no a les altres modalitats.
És d’agrair que el col•lectiu d’infermeria es preocupi i tingui l’interès de poder comunicar-se amb els sords postlocutius.
Si voleu més informació no tindré cap inconvenient en fer-vos-la arribar.

Anònim ha dit...

Un tema molt interessant, no tothom hi pensa.
Mariona

A peu coix ha dit...

Hola Mariona,
Saps que al CAP Turó disposa d'un anell magnètic a recepció pels usuaris de pròtesi.
Jo ho vaig proposar 'any passat a la Direcció però...