El dolor

 Avui parlaré del dolor, un tema que fa que milers de persones es sentin incompreses.

L’Enciclopèdia Catalana defineix el dolor com a: fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d'una reacció psicoemocional del mateix caire i també referint-se al de l'esperit: com a sentiment de pena, comparable al sofriment físic, que experimenta l'ànima per la pèrdua d'un ésser estimat, per un fort desengany, pel penediment, etc.

No faré un apunt sobre la fisiologia del dolor, primer,  perquè l’apunt hauria de ser tan extens que crec que no es el lloc adient i, segon, perquè qui més i qui menys, sap d’on treure aquesta informació. Basicament  em referiré al dolor físic crònic però sense oblidar que no va mai sol: som cos i ment.
Del que sí m’agradaria parlar, és de com la persona que té dolor pot arribar a conviure amb ell mitjanament bé un cop el coneix i l'accepta. Convé saber, que per arribar a assumir el dolor crònic s’ha de passar per diverses etapes i que el camí no és pla, que està ple d’entrebancs però que també hi ha zones de descans que s’hauran d’aprofitar per agafar forces. Cal doncs està a l'aguait!
El meu primer suggeriment és que no veieu el dolor com un enemic perquè això us faria estar sempre en peu de guerra. Convé més veure’l com a un company de viatge amb les seves manies i incomoditats. No cal estimar-lo però sí respectar-lo. Quan s’enfadi escolteu-lo però no el planyeu, deixeu que comparteixi la vostra vida, però que no la governi.
Senzill? GENS, però possible amb les seves concessions.  Heu d’aprendre que el dolor és impacient i que quan més aviat l’escolteu, amb menys força cridarà exigint-vos l'atenció. Poseu fil a l’agulla quan sentiu la seva primera queixa i, apliqueu-vos les cures que només vosaltres mateixos sabeu que us aliviaran. Cadascú es coneix i sap el que li va millor.
Paciència! Haureu de cuidar-vos d’ell tota la vida. Cal doncs, que participeu activament en la seva millora, busqueu professionals qualificats que us ajudin un/a psicoterapeuta per alleugerir les tensions físiques i un/a, psicòleg/a perquè pogueu gestionar les vostres angoixes i aprendre tècniques de relaxació.  Distraieu-vos, rieu molt quan tingueu ocasió, ompliu el dia amb il·lusions i projectes  i permeteu-vos enfadar-vos quan convingui.

Escrit des de la pròpia experiència i des de la d'aquells que l'han compartit amb mi

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Nùria,

No sé si has escrit tu aquest text que m'ha semblat magnífic.
Quina descripció!.
Quins bons consells.

Avui que el meu cranc no m'ha deixat viure i començava a perdre l'esperança,m'arriben aquestes meravelloses reflexions sobre el dolor crònic.

Et felicito.
M'ha agradat molt el teu bloc.

Sóc l'Isabel!!!La que sempre t'ha emprenyat amb les presentacions......

Un petó, rodò.

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Hola Isabel, m'ha sorprès gratament el teu comentari, sobretot perquè veure que el bloc està actiu anima.
Et demano que m'escriguis al correu privat perquè tinc una petita llacuna de memòria.
Una abraçada

Elisa ha dit...

Molt bo i d'actualitat per mi. Però que difícil és acceptar i "fer-te" company d'aquest rossec constant! Gràcies per compartir els teus pensaments