QUÈ ÉS UN EQUIP D'ATENCIÓ PRIMÀRIA?


Tal com us vaig anunciar fa uns dies, a la seu de la Fundació Oncovallès, la infermera de primària Sílvia Terricabres ha fet avui la presentació La medicina de família al teu costat, una de les moltes activitats que organitza la Fundació per a la comunitat.

Ha estat una bona exposició; ha començat explicant què s’entén per Equip d’Atenció Primària (EAP), quins són els seus membres i el paper de la infermera dins l’equip: les seves funcions tant a dins com a fora del centre de salut, tant a joves com a grans, tant en prevenció com en l'atenció a les persones amb patologies cròniques i el suport domiciliari.

Al meu entendre, ha sabut com arribar al públic i ha tractat molt bé el tema de l’atenció oncològica. Iniciatives com aquesta són positives perquè val la pena que es conegui l’àmplia cartera de serveis que té la infermeria. Algunes preguntes dels assistents ho han demostrat; hi havia qui no sabia quina era la via per accedir a infermeria sense ser derivat pel metge i altres desconeixien totes les seves funcions.

La Sra Carme Grau de la Fundació va tancar l’acte fent referència a la importància de la bona col·laboració que existeix entre els EAP i la Fundació alhora de complementar la informació i el suport al pacient oncològic i als seus familiars.

DINS LES ACTIVITATS DE LA FUNDACIÓ ONCOVALLÈS

El dia 11 de març de 2009 a les cinc de la tarda a la seu de la Fundació Oncovallès de Granollers hi haurà una xerrada sota el títol: La medicina de família al teu costat.

Entre d'altres professionals, la infermera Sílvia Terricabras explicarà el paper de la infermera d'adults dins l’Equip d’Atenció Primària i el seu treball amb la comunitat sobretot en el camp de la prevenció, el de l’atenció als malalts crònics i l’atenció domiciliaria.

I JORNADES D'ACTUALITZACIÓ D'INFERMERIA D' ATENCIÓ PRIMARIA DE L'AIFICC


Can Palots, auditori i centre polivalent de Canovelles (Vallès Oriental), acollirà els dies 11 i 12 de juny de 2009, les I Jornades d'actualització d'Infermeria d'Atenció Primària. Estan organitzades per l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC) i compten amb la col·laboració de l'Ajuntament de Canovelles i del Servei d'Atenció Primària Granollers-Mollet del Vallès.
Al web d'AIFICC hi trobareu el programa i una butlleta d'inscripció per si la voleu fer en línia.
Posa't al dia és el lema d'aquest any.

RECOMANACIONS PER A L'AUTOCURA DEL PEU DIABÈTIC

Rentar-se els peus diàriament amb aigua i sabó neutre. L’aigua ha d’estar tèbia (36-37ºC) i es convenient comprovar-ho introduint la punta del colze, la mà o be fer servir un termòmetre adequat, si es te poca percepció de la temperatura.

Si li costa arribar-se als peus pot fer servir un raspall tou amb pal o lligar-hi una manopla de cotó per a poder rentar-los delicadament.

No deixi els peus amb remull durant molta estona.

La pell s’estova i podria encetar-se-li ràpidament.

Assecar-los amb una tovallola de cotó, especialment, entre els dits, per evitar que hi quedi humitat i puguin aparèixer lesions produïdes per fongs.

Inspeccionar els peus amb molta cura:

- A nivell de l’empeine i la planta del peu; insistint en les zones on hi puguin haver durisies.

- En el dors, per a sota i entre els dits (cercant fissures interdigitals)

- En els laterals del peu, en especial quan existeixen Hallux valgus ("galindons").

- I en el centre i la part posterior del taló. -Observar els canvis de color i valorar la temperatura. - Si te una dificultat visual que li condicioni la inspecció, pot fer servir un mirall o demanar la col·laboració d’alguna altra persona.

- Fer servir una crema hidratant per evitar la sequedat, però no en posi entre els dits ja que mantindria la humitat.

- Si t’apareix alguna durícia es convenient anar al podòleg.

- Tallar les ungles en línea recta, amb tisores de punta roma, per evitar que els bordes de les ungles penetrin en el teixit i puguin fer una inflamació, dolor, infecció... Es preferible fer-ho amb una llima per les ungles del peus. Vigili el color, l’engruiximent etc...

- Procuri canviar-se diàriament els mitjons o les mitges. És millor fer servir teixits que sigui de cotó i que no tinguin les gomes gaire fortes.

- Eviti exposar els peus a temperatures extremes, no els apropi a fonts de calor (estufes, xemeneies, brasers...), ni se’ls escalfi amb bosses de agua calenta o estoreta elèctrica. És millor que els hi faci un suau massatge i se’ls abrigui amb mitjons i sabatilles de llana. Procurar fer servir mitges que no necessitin lliga cames.

- El calçat ha de ser còmode, de pell, perquè el peu pugui transpirar adequadament, amb una amplada suficient perquè no premi massa. Si fa servir talons que tinguin com a màxim entre 2 o 4 cm d’alçada. Hi ha que vigilar las costures o las plantilles anatòmiques que ja porten algunes sabates, podrien no adaptar-se als seus peus i podrien provocar-li irritacions a la pell o durícies. - No portar sabates sense mitjons o mitges.

- És prudent que abans de posar-se el calçat el comprovi diàriament abans de posar-se’l perquè no continguin cap cos estrany en el seu interior (la plantilla aixecada, puntes de claus, pedretes, foradets etc.), si el peu tingués poca sensibilitat podrien provocar una ferida profunda.

- És convenient disposar de més d’un pell de sabates per tot portar, per anar combinant-los i així permetre que s’airegin.

- Procuri canviar-se de calçat al arribar a casa. Existeixen sabates per a quasi totes les patologies del peu és convenient consultar a l’especialista si te un peu problemàtic (malformacions, seqüeles de poliomielitis, hallux valgus, etc.).

- Recordi que el calçat se l’ha de comprar "amb i per als peus", no amb la vista. Avui en dia hi ha sabates comuníssims amb un gran disseny. Què fer si la sabata ha provocat una rascada? Rentar la ferida amb aigua i sabó, assecar suaument amb una gasa i aplicar-hi preferentment un antisèptic incolor per a poder ver l’evolució de la ferida mentrestant cicatritza. No es convenient fer servir esparadrap o similar amb un adhesiu gaire fort, al retirar-lo podríem aixecar la pell. Per tot això és recomanable usar esparadrap hipoal·lèrgic (de paper) amb una mica de gasa estèril. Vigilar molt be la seva evolució i davant de qualsevol dubte consulti al seu professional sanitari de referència. No faci servir les sabates que li hagin provocat la rascada fins que estigui ben curada i llavors protegeixi-ho abans. No ha de caminar descalç, i molt especialment en llocs com platges, piscines o gespa.

Que fer si ha d’estar algun temps enllitat?

Els peus s’han de netejar i vigilar al igual que les altres parts del cos, a diari encara que s’estigui al llit, que en aquest cas necessitarà alguna altra persona que li faci per a vostè.

Es convenient que li facin mobilitzacions i massatges al peus sobretot sobre les zones de pressió per activar-li la circulació. Després d’aplicar totes les recomanacions indicades hauran de protegir-se (principalment els talons i dits) amb cel·lulosa o similars i cobrir-los amb una malla, per evitar que s’ulcerin les zones de pressió.

Exercicis recomanats per tenir cura dels seus peus

A part de caminar pot fer exercicis i estiraments amb els peus, fins i tot estan assegut.Exemples: - Per fer estiraments pot usar una tovallola o bufanda. Es passa per sota la planta del peu i s’estira suaument amb els braços.

- Moure els peus d’esquerra a dreta, de dalt a baix o fent cercles...

- Moure els dits dels peus de tant en tant.

- Tot i assegut en una cadira o al llit aixecar amb el peus una pilota de goma situada al terra.

- Un suau massatge abans d’anar a dormir li pot ser molt gratificant.

- No s’han d’oblidar les visites periòdiques amb el seu professional de referència i consultar sempre davant de qualsevol dubte.